El consell d’alcaldies del Berguedà dona suport a la demanda de places públiques de llar residència per persones amb discapacitat intel·lectual

El consell d’alcaldies del Berguedà dona suport a la demanda de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà que la Generalitat doti de places públiques de llar-residència destinades a persones amb discapacitat intel·lectual la comarca. Així s’ha acordat en la reunió celebrada aquest dilluns al Local Social de l’Espunyola.

Representants de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà han exposat als alcaldes i alcaldesses que s’han aplegat a la reunió, la necessitat que la Generalitat doti de places públiques per cobrir la demanda existent al Berguedà. La gerent de l’entitat, Ester Comellas, ha explicat que la comarca està infradotada. I que comarques similars al Berguedà, com per exemple el Solsonès, disposen de 23 places o el Ripollès en té 70. En canvi, actualment, l’oferta al Berguedà és de 12 places. També hi ha 22 persones en llista d’espera. Es calcula que l’any 2028 caldran 60 places. El darrer any que van sortir aquestes places a la comarca va ser el 2002.

Ester Comellas ha demanat al president del Consell Comarcal Josep Lara i als dirigents assistents, suport a través d’un acord del consell d’alcaldies que els recolzi per poder reclamar a la Generalitat que doti de les places necessàries el Berguedà. Ester Comellas ha declarat que l’entitat està impulsant el projecte per disposar d’un espai per albergar aquesta residència a l’antic hotel El Blat a Terradelles (Bagà). Aquest projecte preveu crear 24 places de llar-residència inicialment i 32 més en una segona fase.

Josep Lara s’ha compromès a redactar un acord en nom del consell d’alcaldies per avalar territorialment la petició de la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà. Així mateix, ha informat que s’ha demanat hora per parlar amb responsables del departament de Drets Socials per explicar la situació del Berguedà i les necessitats de places públiques de llar-residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. “Estem tots d’acord que hi hagi aquestes places i donarem suport a la demanda de la fundació perquè és un servei del tot necessari per a la comarca”, ha declarat el president Lara. “Vetllarem perquè la Generalitat contempli aquestes places en les seves previsions”.

D’altra banda, el president Josep Lara ha explicat al consell d’alcaldies que s’està impulsant un nou model de finançament de les Prestacions Econòmiques de Caràcter Social (Pecc).

Ha informat que aquestes ajudes tenen la finalitat de donar cobertura a les situacions de necessitat puntual, urgent i bàsica com d’alimentació, de manutenció en general, de vestit i allotjament de despeses d’habitatge, subministraments bàsics, de farmàcia, de transport i tot allò que contribueixi a la cohesió social. S’entén com a necessitat bàsica com aquella circumstància produïda per un fet puntual i extraordinari, majoritàriament no previst, en què es requereix la intervenció immediata dels serveis socials.

El Consell Comarcal gestiona aquest programa i dota d’una partida pressupostària procedent del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. D’acord amb la normativa vigent, concretament la Llei 12/2007, d’11 d’octubre de serveis socials i Llei 13/2006 de 27 de juliol de prestacions socials de caràcter econòmic, regula concretament les prestacions d’urgència social i en el seu article 4 s’hi especifica: “els ens locals, d’acord amb les competències que tenen en l’àmbit dels serveis socials d’atenció primària, han d’incloure en el pressupost de despeses anual, una partida per a poder atendre adequadament les prestacions d’urgència social”.

Actualment aquesta partida no cobreix el total de les necessitats existents, és per això que es fa necessari un nou acord de finançament entre el Consell Comarcal i els ens locals, per afavorir l’eficàcia i eficiència de la gestió de les prestacions econòmiques.

Per tal de poder atendre de manera unificada les sol·licituds de necessitats a cobrir, es proposa que els municipis aportin el 34% del pressupost total que hi aporta el consell comarcal a cada un dels municipis. Una vegada s’esgoti aquest pressupost, els ens locals han de continuar aportant l’import necessari per cobrir la resta de necessitats d’urgència de les persones del municipi.

El president Josep Lara ha destacat “l’aposta contra l’exclusió social i la pobresa”. Aquest àmbit “ha estat i és una de les línies estratègiques d’actuació més important del Consell Comarcal del Berguedà” amb l’objectiu que “cap berguedà que no tingui uns ingressos o recursos personals, socials familiars i culturals bàsics, es quedi enrere”.