Català
Español
English
El Consell Comarcal del Berguedà inicia una campanya per recordar a la ciutadania la importància de separar correctament la matèria orgànica. Aquesta acció es durà a terme a través de les xarxes socials de l’ens. El missatge que es vol transmetre és que al cubell de l’orgànica no s’hi poden llançar materials que no siguin biodegradables. En els darrers anys s’ha detectat un augment del percentatge de materials impropis-elements no biodegradables-, que van a parar al bujol de l’orgànica. No hi haurien d’anar perquè disminueixen la qualitat del compost que se n’obté i n’encareixen i dificulten la gestió.
Com es detecten els materials impropis que van a parar al bujol domèstic de l’orgànica? Cada any es realitzen dues revisions de la fracció orgànica que recull la ciutadania per detectar el nivell d’impropis que contenen. S’anomenen caracteritzacions. Aquestes operacions es fan a través d’una empresa especialitzada. Dos operaris separen manualment 300 quilos de càrrega de matèria orgànica d’un dels camions que transporta aquest residu fins a les instal·lacions de Font Ollera abans de portar-los a la planta de compostatge de Manresa on es composten.
Els operaris classifiquen els materials en fraccions, per tal de calcular el percentatge d’impropis de cada fracció o detectar altres problemàtiques com el malbaratament alimentari. Els materials no biodegradables més habituals que van a parar a la fracció orgànica dels 12 municipis que fan el porta a porta són: bosses i envasos de plàstic i film, peces metàl·liques, tèxtil, bolquers, caixetes de fusta, paper, vidre, runes o sorra (de gat per exemple), i tovallons de paper tintats.
Les caracteritzacions es realitzen dos cops a l’any per cadascuna de les quatre rutes de recollida de fracció orgànica de la comarca: Alt Berguedà, Baix Berguedà, Berguedà Centre i Berga.
Què pot anar al cubell de l’orgànica? Es pot consultar en aquest enllaç: https://www.bergueda.cat/berga-nucli/
El compostatge
La fracció orgànica que es recull a Font Ollera es transporta fins a la planta de compostatge de Manresa a on, sota condicions de ventilació, humitat i temperatura controlades, es transforma en compost, un adob de gran qualitat per a usos d’agricultura i jardineria. Aquest compost s’utilitza com a adob natural en agricultura extensiva i ecològica, com a fertilitzant en tasques de jardineria d’espais públics i privats, i en restauració de sòls degradats: obres públiques, regeneració de talussos de carrereta o restauració d’activitats extractives.
La valorització de la fracció orgànica a les plantes de compostatge permet obtenir compost a partir de la matèria orgànica que es produeix a les llars, una acció que té diferents beneficis econòmics i socials. En primer lloc, la reducció dels residus que es dipositen a l’abocador comarcal fet que n’allarga la vida útil. També minven els problemes de males olors i d’excés de lixiviats. A més comporta un estalvi del cànon de deposició a l’abocador. També suposa un estalvi de fertilitzants i millora de la qualitat dels sòls agrícoles, jardins i terrenys restaurats i una disminució dels gasos d’efecte hivernacle generats a l’abocador. A més es genera una fixació i reserva de carboni al sòl quan s’aplica el compost.
Els impropis, una tendència creixent
El 2019 el percentatge de material no biodegradable que es van detectar en aquestes caracteritzacions de la fracció orgànica del Berguedà va ser de l’1,5%, el 2020 de l’1,7% mentre que el 2021 va arribar al 2,4%.
Si creix el percentatge de material no biodegradable de la matèria orgànica que es recull al Berguedà, la qualitat del compost que se n’obté també és menor i, en canvi, el cost de gestionar el residu augmenta. El conseller de Medi Ambient, Vicenç Linares ha explicat que “una fracció orgànica amb un alt contingut d’impropis encareix el cost econòmic de la seva gestió”. A més, “s’aconsegueix un compost de pitjor qualitat que té uns usos més restringits”.
El 2021 es van gestionar 4.332 tones de fracció orgànica dels dotze municipis que tenen el sistema del porta a porta al Berguedà. Es van pesar a font Ollera i es van portar a la planta de compostatge de Manresa on es van convertir en 622 tones de compost.
D’altra banda, actualment estan en funcionament 29 àrees de compostatge comunitaris situades en espais públics o equipaments rurals dels següents municipis: Vallcebre, Saldes, Gósol, Guardiola de Berguedà, Bagà, Castellar de n’Hug, La Nou de Berguedà, Vilada, Borredà ,Sant Jaume de Frontanyà, Puig-reig, Serrateix, Montmajor i Castellar del Riu. Els compostadors situats a Guardiola, Bagà, Vilada, Sant Jaume de Frontanyà, Puig-reig, Serrateix i Castellar del Riu no estan ubicats en espais públics sinó en equipaments com per exemple càmpings, cases de colònies o zones d’acampada.
El 2021, es van obtenir 6.750 quilos de compost madur. En aquest cas, es va deixar a les mateixes àrees de compostatge perquè el fessin servir els mateixos veïns que composten o els ajuntaments per a tasques de jardineria o horticultura.
L’eina per incentivar el reciclatge
L’eina que té l’administració pública per afavorir una bona qualitat del compost, és gratificar econòmicament els ens locals que fan una bona gestió del procés aconseguint un compost de qualitat com és el cas del Consell. Per a recollides selectives de fracció orgànica amb un percentatge d’impropis inferiors al 3%, es retornen al Consell Comarcal del Berguedà 10 euros per cada tona de fracció orgànica, gratificant la bona qualitat del compost assolit.
El conseller Vicenç Linares ha recordat que “el cànon i el retorn del cànon de residus municipals està regulat pel marc normatiu europeu, estatal i català, i és un instrument econòmic eficient en la millora de la gestió dels residus municipals”. Els motius són que incentiva a separar correctament les fraccions reciclables i aporta recursos econòmics per finançar infraestructures de gestió de residus municipals.
La destinació de la recaptació dels cànons la determina per la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus de la Generalitat. Aquests recursos s’han d’aplicar, com a mínim, en un 50% al tractament de la fracció orgànica recollida selectivament, aconseguint així una millora ambiental.
