Català
Español
English
La Llei d’Alta Muntanya i els consells comarcals de muntaya celebren el seu 30è anniversari, amb la voluntat expressada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, d’impulsar una nova llei de muntanya.
Els Presidents comarcals traslladen al govern de la Generalitat en un manifest conjunt la voluntat i rol de futur dels consells comarcals de les comarques de muntanya.
Aquest dissabte, dia 9 de març, s’ha celebrat a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell un acte públic de commemoració del 30è anniversari de la Llei d’Alta Muntanya i dels consells comarcals de muntanya. L’acte ha estat presidit per Santi Vila, Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i hi han assistit el presidents dels consells comarcals de les comarques de muntanya, alguns expresidents dels ens comarcals, així com alcaldes, representants polítics i altres institucions de les diferents comarques.
L’acte, iniciat amb una benvinguda de l’Alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va continuar amb la intervenció de Ricard Font, secretari de Territori i Mobilitat, que va presentar la ponència 30 anys de la Llei d’Alta Muntanya.
Durant l’acte es va projectar també l’audiovisual 30 anys de prestació de serveis des del territori, el qual recollia la implicació dels consells comarcals en la prestació de serveis supramunicipals i de competencies delegades de la Generalitat de Catalunya.
La cloenda va anar a càrrec del Conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que es va compromotrea a impulsar una nova llei de muntanya per adequar-la a la nova realitat tot afirmant que “serem al costat dels pobles de muntanya, malgrat els ajustos, perquè cal discriminació positiva amb aquesta part del territori”.
Els Presidents actuals dels nou consells comarcals de muntanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollés i el Solsonés van signar un manifest de suport als consells comarcals de les comarques de muntanya per tal de constatar la necessitat que els Consells Comarcals de les comarques de muntanya segueixin tenint un rol indispensable en l’organització territorial de Catalunya, tant per la vessant de prestació de serveis a nivell supramunicipal, com per la vessant de descentralització de les polítiques de la Generalitat de Catalunya, i rebutjant la invasió competencial que suposarà els canvis normatius proposats pel govern espanyol.
Els signants del manifest vàren traslladar també al conseller la necessitat de recuperar les polítiques de muntanya dotades amb el finançament necessari però d’acord amb les dificultats econòmiques actuals, per continuar amb les actuacions específiques de muntanya desenvolupades a través dels programes de dinamització territorial, camins de comarques de muntanya i neteja de neu.
Els Presidents del consells també vàren proposar la posada en funcionament de nous programes específics de muntanya pensats especialment per les circumstàncies socials, econòmiques i territorials actuals com polítiques actives d’ocupació específiques, un pla únic d’obres i serveis sensible amb les dificultats dels municipis d’alta muntanya, polítiques de retorn dels joves, polítiques de reforç del sector primari i d’industrialització de les comarques de muntanya, entre altres.
En l’àmbit de les infraestructures i tot ser concients de la situació actual, els Presidents vàren reivindicar la millora de la comunicació transversal de totes les comarques de muntanya per a la seva vertebració, especialment i contemplant com a prioritària la N-260, l’eix pirinenc, la potenciació de l’aeroport dels Pirineus a la Seu d’Urgell i el projecte de connexió ferroviària.
Els responsables comarcals també vàren expressar la necessitat que el Govern de Catalunya mantingui els ens impulsors de les polítiques especifiques de muntanya però alhora doti aquestes comarques, especialment les integrades dins de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran, de les estructures administratives necessàries, en plena col·laboració amb els Consells Comarcals i el Conselh Generau, per al desenvolupament de les polítiques generals del govern català.
